PAU VALLVÉ PRESENTA "LA VIDA ÉS ARA"

Amb me?s de 20 anys damunt els escenaris i despre?s de llargues gires presentant els seus anteriors treballs, Pau Vallve? torna per presentar el seu 17e? disc titulat "La vida e?s ara", el 6e? signat sota el seu nom.

El disc se l'ha auto-editat ell mateix i, com ja e?s tradicio? en ell, l'ha composat, tocat, mesclat i produi?t ell sol al seu estudi. Aquesta vegada pero?, ha estat en unes circumsta?ncies una mica especials. El propi Pau ens explica una mica aquest disc i tot el que hi ha al voltant:

Pocs dies abans del confinament em vaig separar i vaig anar a viure provisionalment uns dies a l’estudi. L’estat d’alarma em va agafar alla? i ja no en vaig poder sortir fins al cap de 75 dies. Despre?s d’una primera setmana de confinament una mica claustrofo?bica, poc a poc les coses es van anar posant a lloc i vaig poder comenc?ar a ordenar pensaments i sensacions i a poder-m'ho mirar tot una mica des de fora. Aquest nou disc n'e?s el resultat. El vaig gravar tot jo sol alla? tancat amb els instruments que tenia. I va ser la meva rutina i la meva u?nica ocupacio? en aquells 75 llargs dies.

Contra?riament al que podria semblar, de tot allo? no n’ha sortit pas un disc ni trist, ni fosc, sino? tot lo contrari. Tres mesos al raco? de pensar donen per molt! Estic molt content amb el resultat, inclu?s m’atreviria a dir que me?s content que mai! Per una altra banda, feia temps que em sentia una mica encallat en el meu propi projecte, com si m'hague?s auto-encapsulat en un estil molt concret que al final no acabava de representar totes les meves cares i actituds ni totes les mu?siques de les que bec. Aixi? que, com que tenia temps, a mode d'exercici vaig fer un llistat dels tics i caracteri?stiques del meu projecte. Llavors vaig decidir que havia d'aconseguir eliminar del nou disc el top 5 de la llista, fos el que fos (i que alhora el disc segui?s sonant a mi).

El punt 1 va resultar ser L'E?PICA (que sempre comenc?ava a baix de tot, fluix i acabava a dalt de tot, cridant), el punt 2 EL DRAMA (que tot era sempre molt viscut, molt sentit i plorat des del fang), despre?s EL ROCK (que tot acabava tenint un caire de bateria i guitarres ele?ctriques). Tambe? va sortir LA SOBRE-PRODUCCIO? (que sempre estava tot ple d'instruments, capes de coses, etc) i finalment L'INDIE (aquest encasellament estili?stic en que em sentia, que deixava fora la majoria d'estils que m'agraden i que solc escoltar). Identificar i eliminar tots aquests tics en el nou disc no nome?s ha sigut un repte i un exercici interessant, sino? que a sobre ha sigut molt divertit i alliberador!

Aixi? que si?, aquest e?s un disc sense e?pica (les canc?ons so?n me?s aviat estats o habitacions i no pas grans evolucions ani?miques), sense drama (tot esta? narrat des de la dista?ncia de qui ha sortit un moment del riu i se'l pot mirar des de fora), sense banda de rock (no he tocat cap bateria ni hi ha cap distorsio? en tot el disc), sense grans capes d'instruments (e?s el disc me?s despullat que he fet. Tot fet amb una caixa de ritmes, una guitarra i una veu. I molt puntualment algun baix i algun teclat) i definitivament amb molts me?s estils i sonoritats que de costum (fins hi tot hi ha una bossanova i un bolero!). Pero? tot i aixo?, el disc segueix sonant a mi. Diria que e?s un disc que el que mostra e?s qui so?c i no pas qui voldria ser.

Me?s que mai. N'estic molt satisfet i em ve molt de gust que surti i tocar-lo en directe!

+ Data: 13 de maig de 2021?.

+ Hora: 20:00 hores (OBERTURA DE PORTES: a les 19:00 hores).

+ Tots els públics. Menors de 16 anys han d'anar acompanyats de tutor legal amb autorització de responsabilitat sobre el menor. (Descarrega ací el full d'autorització de menors).
+ Preu: 12 €

*Obligatòria màscara homologada (sanitària quirúrgica o EPI).
No es permetrà en cap cas l'entrada de persones sense màscara als espectacles, encara que es trobaren en algun dels supòsits excepcionals previstos en l'article 2.2 de l'Ordre SND/422/2o2o en garantia de la seguretat i salut dels altres usuaris.